CADELLS
La contemplació de cadells animals, inclosos els humans,
provoca una irresistible tendresa, alhora que desperta nostres
mes nobles sentiments....perquè després s´espatlla?...........
que fem malament?......si d´alguna cosa estic segur, és, que ells
no en són els culpables.
Els deixem com herencia un món tan absurd , que la nostra educació
es fà poc creible .
Avui contempant al Albert, "un cadell" molt proper a mi, s´ha barrejat
l´alegría de la seva vinguda, amb la pena de pensar que aquesta nova generació,
que va neixer ahir, tampoc arribarà a Itaca ..o potser si..tambe es el nostre repte
3 Comments:
Es veritat de que nosaltres hem de jugar un paper molt important perque les noves generacions vagin girant a possicions millors. La transmissió dels bons valors amb paraules i sobre tot amb l'exemple dels nostres fets, ajudaran a que poc a poc l'humanitat sigui molt més lliure, fraternal i igualitaria...això, estic segur, és el que volem una gran majoria de persones i per tant estem obligats a intentar aconseguir-ho.
Abraçades.
menos mal que la raza sigue... y no sigan el periplo de extincion al que decian se veian condenados.
saludos
Preciosa foto, sembla de jogina...
salut.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home